Senyor Puigverd

Sr. Antoni Puigverd, el 1er de Maig del 2006, com és habitual en el meu tarannà sindical, he asistit a la petita desfilada i “meeting” final davant la casa de l’ arquebisbe de Barcelona.

Allí els dos” leaders” sindicals: srs. Joan Coscubiela i Manuel Alvarez han dit el “que cal dir” segons vosté molt allunyat i adhúc contrari als treballadors pobres i indefensos davant d’una mena d’aristocràcia obrera consolidada i/o funcionarial.

D’ entrada i en primera instància estic d’acord amb el titol del seu article de La Vanguardia d’avui és ben cert el “Futuro inquietante” sobretot quan (perdoni la franquesa) “intelectuals” com vosté és fiquen en un jardi –potser una sauva?- que no coneixen, fixi´s en les cometes que li col.loco a la paraula, car a vosté el tinc per escriptor considerable, es a dir inventor o fabulador d’históries, peró

no es llenci al terreny d’analista polític, deixe.ho còrrer, ja se que cal menjar i que la literatura dóna minços cabals.

Faig de sindicalista des.de fa uns trenta anys, primer ala C.N.T. i després d’un allunyament de pocs anys vaig tornar a “enganxar.me" amb CC.OO. a on encara estic, seguint els mes origens llibertaris, no he valorat als sindicalistes professionals altrament dits lliberats. Aquest petit apunt sobre la meva persona social, només li faig per, si té el mínim temps i ganes de llegir aquestes refleexions, per a que és situi sobre el tipus que li escriu.

I ara passo als comentaris que vull fer.li al respecte del seu escrit.

La frase : “economía amb peus de fang” la va emprar en José María Fidalgo en una entrevista radiada..Quansevol,mínimament informat sap de la situació del desenvolupament económic a lÉstat espanyol del qual,dissortadament al meu entendre, en fem part els catalans.

 No, senyor Puigverd, no són frívols el fonaments del miratge económic hispanic: son patètics, per exemple: vosté anomena a la torre Agbar, ben coneguda per mí perqué m’hi passo moltes hores, doncs bé d’Agbar nomès te el nom, la Empresa que el va encarregar no n’es la propietaria, en te aixó sí opció de compra. Possiblement vosté no sabía aquest particular, de la mateixa manera que no te ni punyetera idea de la tasca que fem els sindicats respecte dels joves, de les lleis, les escrites i les que no estan escrites de com funciona el món laboral i de la duressa i la ineptitut de la major part dels profesionals que contracten els grans empresaris per a gestionar el tracte que és dona als treballadors nous, que possiblement són els mes ben preparats de la história, com a mínim tenen una formació professional de 1er. o 2on. grau...i els departaments de RR.HH. els donen uns contractes i uns sous de peonatge clàssic, és clar “ja se sap” la oferta i la demanda, oi? Vosté, persona a la que se li veu el "llautó liberal" ho deu saber prou be. També deu ser culpa dels Sindicats...

Estic fart de negociar externalitzacions de pensions, convenis col.lectius ( Que són el mateix dimoni per a la patronal: cal acomiadar gratis!) de forçar i pactar els contractes de relleu amb pre jubilacions, no se m’esveri, nomès d’un a tres anys, per assolir que els mes joves puguin tenir feines no precàries, be, no el vull cansar pèro comprengui com a “intelectual” que el seu article m’ha escalfat la consciència de classe, aixo tan decadent que a vosté li deu semblar tan “vetusto” com el gegants “tambaleantes” d’ Alemanya o França, amb Itàlia i perdoni s' equivoca, allí estan molt pitjor .

És cert, li ho reconec des.de la meva agosarada prepoténcia, la sobreprotecció dels joves, la seva malcriança per part de tots, incluits els “papàs” la seva manca de motivació per situar.se davant del gran mur que els hi hem col.locat al davant entre tots i les seves reals dificultats per a integrar.se a un món d’ explotació que potser...no els hi agrada.

Péro, de nou vosté, salta al coll del maleïts sindicats que “...defienden a machamartillo-horrisona paraula- a l’ aristocracia obrera..” per abreviar.

El seu anàlisi, si és pot anomenar així, és trist, molt trist per a moltes persones, com ara jo, sense modéstia, que hem emprat moltissímes hores del nostre lleure, mentre potser molts “intel.lectuals”, de bracet amb uns quants polítics, pontifican i decideixen sobre la condició humana i altres herbes.

Com a cloenda, fixis molt bé, ja se que en ocasions n’ha escrit sobre el que s’ens ve a sobre des.de les terres ignotes de l’Orient i quin inútil i trist paper podrà fer l’ invent de la globalització i el, segons vosté, admirable equilibri entre el liberalisme i la social democràcia.de tall anglo-saxó. Que li sembla la revolta dels hispanos sense papers als USA ? Com justificar el treball esclavista de tanta gent?

Els gegants trontollants d’ Europa, la nostra? Que malament ho han fet creant l’ estat del benestar!

Quin triomf de l’administració nord americana debilitant a tot el món occidental amb guerres sectaries, les dels seus súper milionaris...

També li vull fer esment sobre el” darwinisme” de la dreta, està realment ben informat? O és un “boutade”?

Sí,senyor Puigverd,” malgré tout” i per molt que li dolgui, la esquerra, així sense atributs és i serà superior moralment en aquests que vosté, en increíble tombarella, anomena darwinistes i aixó “en los tajos” se sap.

Rebi, malgrat tot, els meus respectes.